Sinopsi
L’Amélie és una nena que viu amb la seva família, d’origen estranger, al Japó dels anys de la postguerra. Fins als dos anys i mig es veu a si mateixa com un simple tub digestiu, un ésser quiet que no s’interessa per res. Tot canvia el dia que tasta la xocolata i una curiositat enorme se n’apodera. En només sis mesos descobreix el llenguatge, la companyia dels pares i dels germans, el plaer del jardí i les primeres passions, com l’aigua i el Japó, però també les primeres manies, com la carpa de l’estany. També s’encariny molt amb la dona que treballa a casa i, a poc a poc, s’adona que darrere la vida aparentment idíl·lica de la família s’amaguen emocions que no sempre es diuen.
És una pel·lícula recomanada a partir de 7 anys, de ritme pausat i mirada tendra, que explica el món des dels ulls d’una nena molt petita, que s’assabenta de tot però encara no ho entén tot. Té moments d’humor i d’emoció, i alguns passatges més seriosos que els infants petits poden necessitar comentar. Després de veure-la, és fàcil parlar dels primers records de cadascú, de què vol dir créixer en un país que no és el teu i de les coses que els adults no expliquen.
