Sinopsi
En Tintín i el capità Haddock viatgen a Sildàvia, un país imaginari, per passar uns dies amb el professor Tornassol, que s’està en un poble a prop del llac Fléchizaff. Pel camí, l’avió en què viatgen té un accident en circumstàncies estranyes, i dos joves sildaus, Niko i Nuxka, els ajuden. Quan arriben, el professor els ensenya el seu darrer invent: una mena de fotocopiadora en tres dimensions capaç de reproduir qualsevol objecte. La màquina desperta ambicions perilloses, sobretot la del sinistre Rastapopoulos, que ara es fa dir Gran Tauró i té el cau sota les aigües del llac, on guarda obres d’art robades de museus. Per aconseguir l’invent, no dubta a segrestar els dos nens.
És una pel·lícula d’animació de 1972, d’uns 81 minuts, que barreja aventura i misteri. Va bé per a nens i nenes que ja poden seguir una trama d’intriga; el segrest i alguns moments de perill poden inquietar els més petits. Després es pot parlar de l’ús que es fa dels invents, de per què copiar obres d’art és un engany i del valor de l’ajuda que els dos joves sildaus donen al protagonista.
